Un camí per on passar

Caminant per aquest bosc solitari, inacabable i preciós hem sento lliure, sense cap preocupació, amb el cap ven alt serè aniria seguint el camí entre les fulles rovellades per la majestuosa tardor i roques negres com el carbó, com aquell que fa córrer com un llamp la locomotora.

Més tard sentiria tranquil·litat amb un to amarg del sentiment se l'enyorança per la família i els amics, però això no és com el cafè que s'hi tiren dos terrosos de sucre i ja és dolç, però podria viure així...

Continuaria pel camí de la vida, fent-me amic dels animals amb l'esperança d'arribar a ser com Mogwli i de gran arribar a ser Tarzan, somiar és tant dolç... Però també s'ha de viure en el present i cultivar el futur, continuaria caminant pel camí amb l'esperança de què no s'acabés mai. Començaria a fer-me una cabana ben robusta on hem sentis segur, fort, i reconfortat com si dos braços suaus i tendres m'abracessin.

En arribar la nit tot es canvia radicalment tot el cel es comença a ennuvolar com la meva ment però la meva ment s'està ennuvolant de por, començaria a ploure i la cabana és destrossa va ser un cop tan dur com si hagués perdut un amic de veritat o algú de la meva família... la sil·lueta dels arbres amb la poca llum de la lluna començarienb a penetrar-me a la ment, tota la tranquil·litat, la llibertat i l'amor per aquest bosc s'havia tornat completament al l'inversa: por, odi i inquietud. Les ombres del mal ressorgirien i hem perseguirien amb els seus crits terrorífics i desconcertants, aquí m'hauria perdut un altre cop, però no perdre'm en algún lloc sinó que m' he perdut en la por.

Aquí piano1212...