Seguidores

Seguidores

Seguidores

sábado, 4 de junio de 2016

Ingresso a Youtube

Hola a tothom!!!!!!!! he ingressat a youtube i pujaré videos aquí us deixo el meu
1er video espero que us suscribiu i deixeu un bon like.




           





Aquí piano12 amb més força que mai!!!!!!

sábado, 19 de marzo de 2016

La mort

  • Fins que no morin els teus coneguts no hauràs mort del tot.
  • La mort no guanya cap batalla, però si la guerra.
  • La mort: una vida diferent.
  • Morir; serà l’última cosa que faràs en aquesta vida; pel demés no corres perill.
  • Més val morir estimat que seguir vivint i espatllar un bon record.
  • Morir? No pateixis, no te efectes secundaris.
  • La ignorància mata l’esperit de les persones, les mans només el físic
  • Viu tant com puguis i procura morir vell.

jueves, 17 de marzo de 2016

La vida


-En algunes ocasions, la vida és amarga com el cafè, i no s’endolcirà perquè hi tirem un terròs de sucre.

-La vida: gratificació o injustícia?

-Viure o sobreviure; aquesta és la fortuna o la desgràcia?

-A vegades, tot i pensar que val ben poca cosa i no mereix fer-ne ni un incís, parlar de la vida resulta inevitable.

-De néixer i fins l’últim dia, és contagios. Alguns més, d’altres menys però, tothom la pateix. És crònica, et dur a una mort segura. Només a base d’algun fàrmac, com l’amor o l’amistat, pot fer-se més suportable. Respon a les sigles: VIDA.

-Sovint la vida pren significat quan s’està apunt de perdre’s.

-En la vida, com en l’esport... només un pot ser el millor.

-La vida és com un laberint; ple de camins per escollir. Només quan tanques els ulls veus la sortida; llavors t’agradaria tornar-t’hi a perdre, però resulta massa tard.

-La mentida és un pedaç per seguir endavant. La vida n’és plena, és la base on es recolza.

Aquí Piano12...

miércoles, 16 de marzo de 2016

Un camí per on passar


Caminant per aquest bosc solitari, inacabable i preciós hem sento lliure, sense cap preocupació, amb el cap ven alt serè aniria seguint el camí entre les fulles rovellades per la majestuosa tardor i roques negres com el carbó, com aquell que fa córrer com un llamp la locomotora.

Més tard sentiria tranquil·litat amb un to amarg del sentiment se l'enyorança per la família i els amics, però això no és com el cafè que s'hi tiren dos terrosos de sucre i ja és dolç, però podria viure així...

Continuaria pel camí de la vida, fent-me amic dels animals amb l'esperança d'arribar a ser com Mogwli i de gran arribar a ser Tarzan, somiar és tant dolç... Però també s'ha de viure en el present i cultivar el futur, continuaria caminant pel camí amb l'esperança de què no s'acabés mai. Començaria a fer-me una cabana ben robusta on hem sentis segur, fort, i reconfortat com si dos braços suaus i tendres m'abracessin.

En arribar la nit tot es canvia radicalment tot el cel es comença a ennuvolar com la meva ment però la meva ment s'està ennuvolant de por, començaria a ploure i la cabana és destrossa va ser un cop tan dur com si hagués perdut un amic de veritat o algú de la meva família... la sil·lueta dels arbres amb la poca llum de la lluna començarienb a penetrar-me a la ment, tota la tranquil·litat, la llibertat i l'amor per aquest bosc s'havia tornat completament al l'inversa: por, odi i inquietud. Les ombres del mal ressorgirien i hem perseguirien amb els seus crits terrorífics i desconcertants, aquí m'hauria perdut un altre cop, però no perdre'm en algún lloc sinó que m' he perdut en la por.


Aquí piano1212...










miércoles, 6 de enero de 2016

jueves, 24 de diciembre de 2015

sábado, 28 de noviembre de 2015

Carta des del tren de la vida, tothom a vord!!!!

La vida és com un tren, el viatge pot ser molt llarg o molt curt.
Algun cop algú vaixarà en una estació i no podrás fer res...
aquests seients buits que queden els recordaras per sompre o a l' instant t 'enoblidarás.
En el Tren de la vida tot no és tant dolent perquè també i pujarà gent nova on pots ferte amic d' aquest o enemic, només un consell aprofita aquest bitllet que tens entre les mans i tria el teu destí.
Una pregunta: Vols pujar al meu tren???
Reflexió. Aquí de piano 1212